 |
|
16 de Julio de 2015
I Biennal d'Arquitectura. Pisa del 16-25 Octubre 2015
Entre el 16 i el 25 d'octubre es celebrará a Pisa la PRIMERA BIENAL D'ARQUITECTURA. Serà un laboratori Internacional permannent sobre la ciutat.
Hi participaràn més de 20 estudis d'arquitectura de França, Anglaterra, Espanya, Portugal i Austria, que amb les seves obres han contribuit de manera significativa a la regeneració d'arees d'espais urbans.
Es podràn visitar exposicions de diversos estudis d'arquitectura nacionals i internacionals en diferents espais monumentals de la ciutat. Les obras de David CHIPPERFIELD es podran veure a la SCALA SOPRA LE LOGGE y les de MBM ARQUITECTES es presentaran a l'ARSENALI REPUBBLICANI.
Així mateix, i en el marc de la mateixa Biennale, l'Ajuntament de Pisa i l'Associazione LP, entregaran a MBM ARQUITECTES el PREMI "CITTÀ DI PISA PER LA QUALITÀ URBANA" en reconeixement a la seva activitat teòrica i projectual desenvolupada principalment a la ciutat de Barcelona i que, al llarg de les darreres décades ha estat el model per a altres ciutats d'arreu del món.
Més informació a:
http://www.pisainformaflash.it/notizie/dettaglio.html?nId=22704
http://www.labq.org/
|
 |
 |
|
08 de Mayo de 2014
Innauguració de la nova estació de Parma (Itàlia)
|
|
|
|
04 de Abril de 2014
J.M. Martí Font entrevista a Oriol Bohigas. Catalunya Radio 10 juny 2013
Per llegir-la:
http://issuu.com/catradio/docs/oriolbohigas?e=7333155/7649338
Per escoltar-la:
podcast.mp3 |
|
|
|
18 de Noviembre de 2013
Nova seu del Museu del Disseny de Barcelona. video
|
|
|
|
23 de Mayo de 2013
BRUUM_RUUM al DHUB - Museu del Disseny de Barcelona (Maig 2013)
BruumRuum! és una instal·lació interactiva que es troba a l’espai públic de Barcelona, just al costat del museu del disseny (DHUB) i la torre AGBAR.
Aquesta instal·lació interacciona a la intensitat dels crits que provoquen els vianants que hi circulen i al soroll ambiental de la ciutat, tot canviant de forma i colors. BruumRuum! planteja un diàleg entre el visitant i l’espai públic a través del soroll i la llum, una plaça convertida en una gran orella que escolta i reacciona a les paraules. Un espai públic que sent.
BuumRuum! from David Torrents on Vimeo.
|
|
|
|
18 de Noviembre de 2012
David Mackay parla de Barcelona a la BBC Wales
|
|
 |
|
04 de Marzo de 2011
LA TORRE BLANCA 2006-2010
Les torres hereten un escàs llegat històric i, com a conseqüència, suposen un repte tant per a la seva pròpia arquitectura com per a l'estructura arquitectònica de la ciutat. En les primeres dècades del Moviment Modern, aquest desafiament va donar lloc a una resposta relativament profunda: la imatge sense igual dels conjunts de gratacels a Nova York, juntament amb el tractament de l'escala de l'edifici en relació amb els carrers de Chicago, encarnaven el poder de la ciutat mercantil i de la nova cultura del capitalisme, que havia substituït a l'autoritat representada per la monarquia i l'església. Aquesta imatge es va fer extensiva tant en la concentració d'habitatges socials en torres aïllades com en la idealització romàntica de la forma icònica de les oficines amb la consegüent pèrdua de qualsevol indici d'investigació arquitectònica.
L'estructura arquitectònica de la plaça Europa planteja de nou −tant als arquitectes com als líders polítics− el repte de dur a terme una investigació en profunditat i considerar seriosament l'estructura arquitectònica de la ciutat.
La Torre Blanca de MBM, de 19 plantes, conté diferents tipologies d'habitatges reunides al voltant d'un carrer vertical i articulades mitjançant tres «places urbanes». Una a nivell del carrer, una altra estructurada al centre de la torre al llarg de quatre plantes, i una altra amb un skyline escalonat en la part superior, que no te les instal•lacions mecàniques perquè estan situades a cada planta per donar servei als habitatges respectius. Es tracta d'un primer pas per reconèixer la necessitat de disposar d'espais socials comuns que, a més, proporcionin llum i ventilació al nucli que constitueix el carrer vertical.
Està per veure si aquestes fràgils investigacions socials i formals sobre l'estructura arquitectònica de la ciutat i l'arquitectura de les torres provocaran un debat intel•lectual de cert calat pel que fa als gratacels. |
|
 |
|
04 de Marzo de 2011
GRUP EDITORIAL RBA 2007-2010
L'edifici exhibeix dos corrents gramaticals, una relacionada amb la forma i una altra amb el detall de les seves façanes. La primera té a veure amb l'escala, la segona amb les seves façanes camaleòniques.
La forma irregular del volum de l'edifici estava predeterminada per l'ordenació urbanística, arran de la qual cosa ens vam adonar que, projectant una simple composició rectangular a l'estil Mondrian a la façana principal orientada a oest, el rectangle de les plantes superiors podia surar sobre la base. El buit entre els dos rectangles, amb la seva terrassa annexa, es va convertir en el lloc idoni per allotjar espais destinats a ús social.
A partir d'aquesta determinació, el rectangle inferior, relacionat amb l'arquitectura dels carrers de la ciutat, podia detallar-se a una escala més humana, en contrast amb l'escala metropolitana del rectangle superior.
La segona corrent gramatical tenia a veure amb les diferents solucions que podien adoptar-se pel que fa a l'orientació de les façanes.
Un tercer factor que es va tenir en compte va ser la referència al passat industrial del barri, expressada mitjançant el senzill marc estructural amb perfils blancs d'alumini i els panells lleugers de ceràmica de color, en al·lusió a les escasses fàbriques de maó encara existents. |
|
 |
|
22 de Febrero de 2011
DHUB - GEDIGN HUB BARCELONA. 2001 - 2013
En el llibre "Architecture as Space", publicat el 1957, Bruno Zevi afirma que no podem entendre l’arquitectura si deixem de banda la seva essència espacial. «L’ús de termes com ritme, escala, equilibri i massa continuarà sent imprecís fins que no aconseguim dotar aquestes paraules d’un significat específicament referit a la realitat que defineix l’arquitectura: l’espai». Zevi ens dóna la clau per respondre a la pregunta «Què és l’espai?» quan assenyala que l’espai arquitectònic té a veure amb un desplaçament successiu en el temps, que ell anomena la «quarta dimensió». És aquesta quarta dimensió, que es desplaça a través i al voltant dels espais, el que crea una arquitectura que aconsegueix acomodar un programa determinat en un lloc particular. D’aquesta manera, podem dir que la «forma es deriva de l’espai».
El Museu del Disseny, o Disseny Hub com ara se l’anomena, està situat en un solar inclinat, amb un desnivell de set metres, a la banda de mar de la plaça de les Glòries de Barcelona, al costat de la torre Agbar de Jean Nouvel i de la rotonda elevada d’una transitada autopista. El solar forma part d’un futur parc, per la qual cosa només una petita part de la superfície de l’edifici ocupa el nivell del carrer mentre que la resta queda soterrat. Aquestes restriccions són les que han determinat la distribució espacial dels 30.000 m² exigits pel programa, amb un 75% de l’edifici situat en dues plantes soterrades i un tercer soterrani, orientat al llac enfonsat del nou parc, destinat a les instal•lacions mecàniques. El 25% restant, on s’allotja un espaiós vestíbul, quatre plantes d’exposicions temporals i un auditori, està situat per sobre del nivell del carrer en la part d’ocupació restringida i es formalitza amb dos voladissos, un sobre el carrer i l’altre orientat al mar.
La situació i l’amplària de l’edifici de cinc plantes no soterrades estan relacionades amb un dels carrers de l’Eixample de Cerdà, el carrer d’Àvila, on el tancament de l’eix amb un edifici de caràcter públic és una referència a la composició urbana renaixentista. Tanmateix, el carrer es prolonga amb desplaçaments successius –la quarta dimensió de Zevi– a través del vestíbul des del qual es pot accedir directament a l’estació de metro, o per les escales mecàniques fins a la plaça de les Glòries, unint dos barris. Aquest espai públic dóna accés directe als dos costats del Disseny Hub; per un costat, a la cafeteria i a la biblioteca pública del barri; i per l’altre a la botiga i a la sala d’exposicions permanents. Les exigències d’un programa espacial detallat, juntament amb els extraordinaris constrenyiments espacials externs, defineixen la forma única de l’edifici. |
|
 |
|
27 de Enero de 2011
TECNOCAMPUS MATARÓ, 2004-2010
Des de l'Edat Mitjana, la universitat urbana s'ha basat en el pati monàstic, una forma que no només permetia agrupar diversos edificis, sinó que també afavoria la relació transversal de diferents disciplines. Aquest intercanvi d'idees va universalitzar la investigació promoguda per la forma.
L'Ajuntament de Mataró ha respost als canvis que requeria la indústria local unint forces per crear aquesta universitat politècnica amb la intenció d'apostar per les pràctiques actuals i, a més, proporcionar els coneixements necessaris per crear nous productes i serveis que ofereixin noves oportunitats d'ocupació en el futur. Tot això implicava combinar espais acadèmics amb vivers d'empreses. La resposta arquitectònica ha consistit en la creació de dos cubs d'obra vista per als espais administratius i de negocis. Tots dos es troben orientats a la ciutat, formalitzant l'entrada cap al pati universitari, revestit de blanc i amb vistes al mar Mediterrani.
En els cubs, la successió de finestres repetitives presenta uns profunds pilars on s'allotgen la carcassa estructural, els serveis verticals i l'aire condicionat, mentre que les obertures proporcionen ventilació natural durant la meitat de l'any a través de les portes dels balcons. Aquestes finestres segueixen la composició clàssica del vocabulari de base, columna i cornisa, reinterpretada mitjançant la inclinació del vidre de la planta baixa i de les dues últimes plantes, destinada a reflectir la llum del cel i del carrer en cada cas.
Al pati, les franges de finestres horitzontals i els panells de formigó armat amb fibra de vidre tenen com a objecte reproduir l'aire nàutic del mar proper, alhora que contribueixen a una distribució interna flexible dels diferents departaments universitaris.
Una pèrgola en diagonal permet una connexió gràfica entre el avant-pati, el pati universitari i l'obertura cap al mar. És potser també una indicació que les universitats han de recuperar la seva vocació urbana, connectant el coneixement i l'experiència de la ciutat mercantil i industrial amb els centres d'aprenentatge i recerca?. |
|
 |
|
27 de Enero de 2011
LA CASA DELS XUKLIS 2006-2010
Residència i centre assistencial per a famílies amb nens en tractament oncològic.
Tenir cura del cuidador és una visió que ens situa en primera línia pel que fa a atenció mèdica i arquitectònica. "La salut depèn d'un estat d'equilibri ... un equilibri que, alhora, s'aconsegueix cada dia quan la persona viu en harmonia amb el seu entorn", va escriure Hipòcrates.
Aquest interès per la qualitat de l'espai es va convertir en una preocupació social del moviment modern en l'arquitectura, un interès que va estar absent durant molts segles, quan es limitava al domini dels poderosos.
La Casa dels Xuklis és un projecte pioner a Europa liderat per la Fundació de Nenes i Nens amb Càncer i nascut de la iniciativa de l'Associació de Familiars i Amics de Nens Oncològics de Catalunya (AFANOC). Va un pas més enllà que els centres Maggie's d'Escòcia ja que afegeix a la planta baixa una residència amb pati, situada en un jardí al costat de l'Àrea d'Oncologia Pediàtrica de l'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona, un hospital que no només és una referència a Espanya, sinó també al Nord d'Àfrica, Europa de l'Est i Sud-Amèrica.
L'allotjament es distribueix en 25 llars de 30 m2 agrupades en quatre pavellons - primavera, estiu, tardor i hivern- al voltant d'un pati típicament mediterrani. Cada llar te una coberta inclinada articulada per garantir una ventilació creuada que elimina els perills de l'aire condicionat per a aquests malalts.
El pavelló de dia es independent i permet que les famílies no residents gaudeixin d'un espai domèstic on prendre un cafè i xerrar amb les altres famílies i els cuidadors professionals del centre.
MBM s’esforça per combinar els diferents elements de la composició arquitectònica amb una arquitectura més humana, però com definir aquesta tasca actualment davant l'economia, la sostenibilitat, la iconolatria, etc., segueix sent una tasca gairebé oblidada. |
|
 |
|
27 de Enero de 2011
COMISSARIA CENTRAL DELS MOSSOS D'ESQUADRA 2005-2009
Si a l'observació de Bismark que "la política és l'art del possible" li afegim la frase de Ruskin, per a qui "la indústria sense art és brutalitat", conclourem que el procés de crear arquitectura és també un art del possible. Es tracta de navegar per les corrents de la realitat a la recerca de sensacions de bellesa. Per aconseguir-la, cal disposar de temps per observar i reflexionar, així com posseir una ment crítica vinculada al treball artesanal.
Només podem entendre l'emplaçament d'un edifici quan el situem a la llum d'una idea intuïtiva, així comença el diàleg amb la ciutat o amb la geografia del paisatge.
La comissaria de policia havia de situar-se en la falca formada per la confluència de dues de les principals avingudes de Barcelona, davant de la plaça d’Espanya. La solució urbana havia de solucionar el problema de les diferents regulacions d'altura de les dues avingudes, responent a la vegada a la monumentalitat de la plaça circular. La decisió de crear dos ales o "aguantallibres", respon a la necessitat que tres cossos de policia independents compartissin l'accés i un vestíbul públic. I ja que l'edifici exigia la representativitat que es requereix de les forces de l'ordre en una societat democràtica, el vestíbul d'atenció al públic havia de presentar un entorn agradable a més de complir amb les obligades mesures de seguretat.
Entre les dues ales o "aguantallibres" hi ha un atri vidrat de quatre plantes amb un pati enjardinat situat a la part posterior. Les façanes d'aquestes dues ales es componen d'un mòdul continu de mainells d'acer galvanitzat amb balcons fotovoltaics en els costats sud i oest que emmarquen el vidre. Es tracta d'una vaga referència clàssica al llenguatge de base, columna i cornisa, característic dels edificis de l'Eixample de Cerdà, amb tancaments de pavès a la base i murs de formigó perforats per finestres a la part superior.
¿Bona navegació i bellesa? Només el temps ho dirà, però sense riscos no hi ha forma d'apropar-se a la bona arquitectura. Una qüestió relacionada amb l'art del possible. |
|
|
|
ARQUITECTURA I URBANISME
NOTÍCIES
CAIXA DE PANDORA
|
ayerIDP"